el camí dels bons homes

Casanova de les Garrigues – santuari de Queralt – Berga

mestressa — Sat, 16 Aug 2008 20:49:04 +0000

L’etapa d’avui és com l’etapa de París del Tour de França: en menys de 3 h ens plantem a Queralt i a mig matí ja som a Berga; això sí, amb pujades i baixades molt accentuades per dins de boscos frondosos, entremig d’urbanitzacions i per trams “arreglats” amb esglaons (quina tortura per als genolls!!). De tant en tant, se surt a un mirador des del qual podem contemplar el pantà de la Baells, el santuari de Queralt, la nostra fita o, fins i tot, Berga.

Passat el santuari, ens queden 3/4 d’hora de descens per més escales fins a la ciutat de Berga (buf!), però ens consolem pensant que fer-ho de baixada i en l’últim tros del camí no és tan dur com deu ser-ho per als qui comencen així el seu viatge.

A Berga ens entaulem en un bar de torrades que hi ha al costat de la parada d’autobusos i ensenyem al nostre amic francès a sucar-se una bona torrada amb all i tomàquet. I a mitja tarda, agafem un autobús fins a casa!

Gósol – Casanova de les Garrigues

mestressa — Fri, 15 Aug 2008 20:48:09 +0000

Després d’un esmorzar com Déu mana a cal Triuet de Gósol, una etapa tan dura com la d’avui no ens espanta gens ni mica.

Deixem Gósol enrere, amb la cresta del Cadí enfarinada.

Fins al següent refugi ens queden gairebé nou hores més de camí passant per una de les zones més despoblades (i potser més boniques) de Catalunya.

A la nostra esquena, la cara sud del Pedraforca

En aquest tram, el sender té una variant, la de Bonner, que t’estalvia el desnivell de 800 m que hi ha entre Feners i Ferrús. Tot i que el desnivell de 800 m no ens espanta, acabem agafant la variant de Bonner per un simple descuit, perquè cap dels tres que anem no ha vist les indicacions de la bifurcació i quan ens adonem que hem agafat la variant, ja és massa tard per tornar enrere. Així doncs, agafem el camí de Bonner, que transcorre per pista i no s’enfila tant com el camí pel coll de Ferrús. Ara, no estem sols: la pista es veu que és una ruta habitual de motoristes sorollosos i d’uns cotxets no menys sorollosos que no sabem com es diuen.

els vehicles sorollosos també van fer parada a Bonner

Les runes del poble de Bonner, molt boniques.

Bonner

I encara més les runes del poble de Peguera.

el nucli de Peguera, que diuen que l'ha comprat un xeic àrab...

I la font de Cal Coix, després del poble de Peguera, una delícia!

La baixada des del coll de les nou comes fins al refugi de Casanova de les Garrigues se’ns fa una mica feixuga, tot i que transcorre per boscos (i túnels!) i a l’ombra.

Dormim a Casanova de les Garrigues, que és un lloc força agradable. En principi, és una casa rural, amb possibilitats de fer-hi activitats d’hípica. I sembla que els beneficis de l’activitat han permès habilitar una de les cases com a refugi de muntanya i està molt ben equipat: lavabos i dutxes nets com una patena, finestres amb doble vidre, cuina, nevera, microones… i menjar casolà per als qui demanem mitja pensió. Això sí, és imprescindible trucar-los amb antelació perquè els amos no viuen a la casa i se’ls ha d’avisar. Trucar a Casanova de les Garrigues i poder parlar amb algú és tota una proesa, perquè el telèfon que surt a les topoguies no està actualitzat. Cal prendre nota d’aquest número de mòbil: 676 949 445.

Refugi dels Cortals – Gósol

mestressa — Thu, 14 Aug 2008 20:46:29 +0000

Sortim del refugi amb una barreja de pluja i boira que ens fa témer que tindrem una travessa del Cadí passada per aigua. Segons les topoguies, la ruta d’avui passa per Bagà, cosa que vol dir sortir del Parc Natural i deixar l’alta muntanya, per tornar-hi a entrar l’endemà. Nosaltres preferim fer una mica de trampa per evitar-ho. La trampa consisteix, un cop arribats al refugi de Sant Jordi (a 1 h del refugi dels Cortals), a agafar un PR que en 1 h baixa per un pendent molt fort i va a trobar-se altre cop amb el GR107 (i també el GR150) en el tram que va de Bagà a Gósol. El camí fa un fort descens al costat del Torrent de Galigans fins a Cal Cerdanyola, on es retroba amb el GR.

torrent de Galigans

En total, la trampa dura una hora i t’estalvies una etapa. Això sí, l’etapa Cortals-Gósol ens costa 9 h de camí i, segons com, també pot ser un preu massa car. (Per no haver de pagar un preu tan car –sobretot per evitar la baixada i la pujada de després–, hi ha una variant de la trampa, que consisteix a agafar la ruta dels Cavalls del Vent que va des del refugi dels Cortals fins al refugi Prat d’Aguiló i allí s’enllaça amb el PR124 fins al Collell. Al Collell ens retrobem amb el GR107 i el 150 que, en l’etapa de Bagà a Gósol van de bracet. D’aquesta ruta us en poden informar als mateixos refugis).
Per a nosaltres no és massa car perquè el paisatge, malgrat la boira permanent, s’ho val, i el Cadí ens mostra un dels seus tresors amagats: un grup de cinc Trencalossos.

els trencalossos

I, a més, amb final feliç: a Gósol és festa major i trobem allotjament a l’Hostal Cal Triuet, a la plaça Major del poble (Tel. 973 37 00 72). Mengem a cor què vols i molt bé de preu. Totalment recomanable!
A la nit, ens plou, i quan ens llevem fa un fred que pela i veiem les crestes del Cadí ben enfarinades.

Cal Jan de la Llosa – refugi dels Cortals de l’Ingla

mestressa — Wed, 13 Aug 2008 20:44:38 +0000

la baixada cap a Ardòvol

La baixada des de Cal Jan fins a Prullans es fa molt llarga i pensem que hem fet bé de dormir a Cal Jan i no haver fet la baixada tota de cop fins a Prullans.

Prullans

Des d’Ardòvol, una mica abans d’arribar a Prullans, fins a Bellver de Cerdanya, la ruta està força mal senyalitzada si es fa de nord a sud, i moltes vegades la direcció que cal prendre s’ha d’intuir o d’endevinar. Sembla que la senyalització s’hagi fet pensant només en els qui van de Berga a Montsegur i no a la inversa! A més, el camí t’obliga a travessar moltes vegades una carretera força transitada i perillosa per als senderistes. I per acabar-ho d’adobar, l’entrada a Bellver es fa per un polígon industrial que no té cap interès paisatgístic i que creiem que desmereix la bellesa d’aquest poble de la Cerdanya.

el Camí dels Bons Homes a l'entrada de Bellver de Cerdanya

Bellver, al mes d’agost és ple de turistes i d’estiuejants i, acostumats a la solitud de les muntanyes, decidim abandonar ràpidament el lloc i enfilar-nos cap al Cadí. Abans, però, ens mengem un entrepà de truita al bar del poble, per intentar treure’ns el mal gust de boca que està quedant d’aquesta etapa.

Ens enfilem cap al Cadí per una pista transitada per tot-terrenys i a mig camí del refugi trobem una variant del camí que fa drecera cap als Cortals de l’Ingla (50 min.) i que està senyalitzada amb marques verdes i blanques. Decidim seguir-la i ens equivoquem, perquè només és bo el primer tram de la drecera; en un moment determinat, aquest camí s’ha d’abandonar i retornar a la pista del GR, però això no està indicat enlloc i nosaltres ens acabem ficant per camins abandonats i rieres seques i plenes de matolls, de manera que esdevé impracticable amb les nostres motxilles. Mig desesperats, tornem enrere per recuperar la pista del GR i arribem al refugi al cap de 2 hores (en comptes dels 50 minuts promesos si se seguia la drecera…).

Dormim al refugi Els Cortals de l’Ingla.

el refugi dels Cortals de l'Ingla

Atenció, el telèfon és diferent del que surt a les topoguies i del que et donen al Centre d’Interpretació del Parc Natural del Cadí. El telèfon actual del refugi és 616 855 535, i el gestiona la mateixa gent que les tendes de Cal Jan de la Llosa. Com que el refugi és petitó i es troba en el punt de confluència de moltes rutes és imprescindible trucar-hi per reservar plaça (com també ho és trucar-hi per anul·lar la reserva si al final no s’hi pot arribar). S’hi menja bé i el lloc és molt agradable.

Porta – Cal Jan de la Llosa

mestressa — Tue, 12 Aug 2008 20:23:50 +0000

Una etapa molt bonica tant de pujada per la coma de Campcardós fins a la Portella Blanca d’Andorra, com de baixada per la vall de la Llosa. La Portella Blanca és el punt més alt del camí i, a més, és el punt fronterer entre Catalunya, Andorra i França i té un valor simbòlic molt important.

la vall de Campcardós

la coma de Campcardós i la Portella Blanca, al fons

La pujada és assequible i molt agradable de fer, tot i que nosaltres triguem gairebé una hora més del que diuen les topoguies. Cal estar molt atents a les marques del camí perquè a vegades, com que es camina per prats molt extensos, ens podem desviar de la ruta sense adonar-nos-en.

arribem a la Portella Blanca, el sostre del GR107 (2.500 m)

Un cop arribem a la Portella el temps canvia de manera sobtada i a l’altre vessant de la muntanya està completament ennuvolat i hi fa molt de vent.

sense mots

Decidim no quedar-nos gaire estona al coll perquè ens fa por que ens enxampi una tempesta. Per sort, la cosa acaba en això, en unes fortes nuvolades que no acaben de descarregar.

Catalunya als nostres peus

La baixada és bonica, però es fa una mica llarga. A dues hores i mitja de la Portella hi ha Cal Jan de la Llosa un conjunt de masies amb uns prats, a la vora del riu de la Llosa i amb unes vistes privilegiades sobre la cara nord de la serra del Cadí. Ens hi quedem a dormir perquè s’hi poden llogar tendes de campanya (que estan equipades amb matalassos i mantes) i s’hi pot sopar, esmorzar i, fins i tot, demanar un pícnic per al dinar. El sopar i l’esmorzar se serveixen calents i el menjar és excel·lent. És el primer lloc de la ruta on no mengem pa amb mantega per esmorzar i, realment, s’agraeix molt. El preu de la mitja pensió ens sembla excessiu (30 €) si tenim en compte que no hi ha dutxes ni lavabos i que gairebé pel mateix preu a França dormíem sota teulada, en llits i ens dutxàvem amb aigua calenta. Tel. 973 29 30 46 / 972 88 05 54.

Refugi de les Bessines – Porta

mestressa — Mon, 11 Aug 2008 20:22:39 +0000

Baixem del refugi de les Bessines amb molta boira. La baixada fins a l’Ospitalet és llarga i transitada per molts grups d’excursionistes que van fins al refugi. A l’Ospitalet acomiadem l’amic belga, que abandona la travessa per una lesió al turmell. Al poble hi ha un refugi, una botiga per comprar-hi menjar i un caixer automàtic que no accepta les nostres targetes.

Després de la parada a l’Ospitalet, la ruta es complica. Unes obres al vessant de la muntanya per on hem de pujar, han modificat un tram del camí, que ara està mal senyalitzat i costa de trobar. Arribem al coll de Pimorent gairebé amb una hora més de temps del que diuen les nostres guies. Al coll hi dinem per després baixar cap a Porta. El camí fins a porta també és una mica confús. Si se segueix el traç que hi ha indicat a les topoguies (tant la catalana com la francesa), es va a petar al poble-estació d’esquí de Porté-Pimorent, per on, en teoria, no hauríem de passar. Si volem seguir la bona, hem de desconfiar de la guia i seguir les marques blanques i vermelles, que ens conduiran fins a Porta evitant la carretera.

Mengem i dormim al gîte d’étape i centre d’equitació Equilibre. Tel. 04 68 04 83 92. El lloc és bufó i força net. El menjar és molt bo i tenim una habitació per a nosaltres tres sols. El gatet de la casa va ple de puces i, en comptes de fer fora els ratolins, hem vist com en portava un a dins de casa. Però això és una anècdota sense importància que no hauria de desmerèixer les qualitats del gîte.

Merenç-de-les-Vals – refugi de les Bessines

mestressa — Sun, 10 Aug 2008 20:20:54 +0000

El tram de Merenç fins a l’Ospitalet es pot fer per la vall de l’Arièja, cosa que no comporta cap dificultat, però que tampoc no sembla que tingui gaire interès. Per això decidim fer-la per la variant de les Bessines, que coincideix en algun tram amb el GR10 i que comporta una dificultat pel desnivell (s’han de pujar 1.200 m), però amb un paisatge espectacular. Perquè l’etapa no es faci tan llarga, la dividim en dos trams i passem la nit al refugi de les Bessines.

La pujada fins a la portella de les Bessines, abans d’arribar al refugi, és molt bonica, tot i que en algun moment pot ser dificultosa. Per aquest camí, tot el que s’hi troba és magnificat per la toponímia: la Fontanassa, l’Estanhàs…, però no n’hi ha per tant, són petits.

Dormim al refugi de les Bessines (tel. 05 61 05 22 44). Una de les persones que porta el refugi parla català. Al refugi cada dia hi ha el mateix menú per sopar: sopa de verdures amb fideus de cabell d’àngel i vedella amb puré de patates.

És un refugi d’alta muntanya al qual no es pot accedir per carretera. Per tant, el menjar l’hi porten amb helicòpter. No s’hi poden llençar escombraries, sinó que ens les hem d’endur dins de la motxilla per llençar-les al poble següent. A més, s’hi fa estalvi de llum, perquè l’electricitat la generen amb energia solar i no s’encenen els llums fins a les 21.30. Per dutxar-se amb aigua calenta, cal pagar 4 euros; d’aquesta manera s’asseguren que almenys els catalans no gastarem aigua calenta.

Orlú – Merenç-de-las-Vals

mestressa — Sat, 09 Aug 2008 20:19:49 +0000

Pujada molt llarga fins al coll de Jos,

camí del coll de Jos

però un cop arribats al coll, la vista és magnífica.

La baixada fins a Merenç és més dreta que la pujada, però molt agradable de fer perquè les muntanyes dels voltants ofereixen unes vistes impressionants.

La baixada cap a Merenç

El poble de Merenç està dividit en dos: Merenç de Dalt i Merenç de Baix. A dalt hi ha el gîte d’étape i una església romànica preciosa (la millor del camí, ens atreviríem a dir),

l'església de Merenç

i a baix hi ha la botiga i la cabina telefònica.

Dormim al gîte d’étape le Soula (tel. 05 61 64 32 50).

al safareig de l'alberg de Mérenç

Hi ha una cuina per si ens volem fer el menjar, però nosaltres demanem la mitja pensió i no ens en penedim. L’alberg està molt ben cuidat i té tota mena de luxes, que no es reflecteixen en el preu, ja que hi paguem el mateix que en els altres llocs.

Camurac – Orlú

mestressa — Fri, 08 Aug 2008 20:02:14 +0000

Passem per Montelho, on hi ha les runes d’un castell.

castell de Montelho

Tot seguit, comença l’ascensió al coll de Balaguès, on trobem boira i molta humitat. Entre aquest coll i el d’Ijós es passa pel refugi de Chioula, que té uns vistes molt maques. Tot seguit es baixa tranquil·lament cap als poblets de Sorjat i Ascon, i menys tranquil·lament fins a Orgeis. Com que a Orgeis no hi ha ni allotjament ni serveis, ens desviem 2 km del GR fins a Orlú, on dormirem i visitarem la reserva de llops.

Visita a la reserva nacional de llops d’Orlú. (Parc animalier d’Orlu – La maison des loups) www.maisondesloups.com. És interessant ser-hi en un dels tres moments que donen menjar als llops (a les 12, a les 15 i a les 17.30h). A més de llops, es poden veure cabretes, porquets i ruquets.

Dormim sopem i esmorzem a Le Relais Montagnard. Tel. 05 61 64 61 88. Web: www.aurelaismontagnard.com. El menjar és justet, però les instal·lacions són correctes i molt netes. Les persones que porten l’alberg s’ofereixen molt amablement per portar-nos amb cotxe fins a la reserva de llops, que és a uns 3 km per carretera.

Montsegur – Camurac

mestressa — Thu, 07 Aug 2008 20:01:02 +0000

En aquesta etapa comença pròpiament el Camí dels Bons Homes. Es passa per Pelalh, les gorges de la Frau i Comús. Entre Montsegur i Pelalh hi ha una forta baixada molt enfangada i perillosa (a les topoguies ja ho adverteixen, però fins que no t’hi trobes, no t’ho creus). A Pelalh hi ha una àrea de descans, amb lavabos i aigua potable. Des de l’àrea de descans fins al començament de les gorges hi ha un tram de carretera d’uns 3 km que es fa una mica pesat.

Cap a les gorges de la Frau

La pujada per les gorges és forta però molt assequible si es fa tranquil·lament; a més, l’espectacularitat del paisatge convida a prendre-s’ho amb calma.

gorges de la Frau

Dormim a Camurac, a 2 km de Comús, al gîte d’étape la Marmite – Amicale des randonneurs, coneguda popularment com chez Michel (tel. 04 68 20 73 31). La fama de l’hospitalitat de chez Michel és de sobres coneguda entre els senderistes francesos; una fama merescudíssima. Cal veure-ho per creure-ho. La nit chez Michel va ser una festa!

amb el Michel i una de les seves obres mestres: el "cassoulé"