Refugi de les Bessines – Porta

Baixem del refugi de les Bessines amb molta boira. La baixada fins a l’Ospitalet és llarga i transitada per molts grups d’excursionistes que van fins al refugi. A l’Ospitalet acomiadem l’amic belga, que abandona la travessa per una lesió al turmell. Al poble hi ha un refugi, una botiga per comprar-hi menjar i un caixer automàtic que no accepta les nostres targetes.

Després de la parada a l’Ospitalet, la ruta es complica. Unes obres al vessant de la muntanya per on hem de pujar, han modificat un tram del camí, que ara està mal senyalitzat i costa de trobar. Arribem al coll de Pimorent gairebé amb una hora més de temps del que diuen les nostres guies. Al coll hi dinem per després baixar cap a Porta. El camí fins a porta també és una mica confús. Si se segueix el traç que hi ha indicat a les topoguies (tant la catalana com la francesa), es va a petar al poble-estació d’esquí de Porté-Pimorent, per on, en teoria, no hauríem de passar. Si volem seguir la bona, hem de desconfiar de la guia i seguir les marques blanques i vermelles, que ens conduiran fins a Porta evitant la carretera.

Mengem i dormim al gîte d’étape i centre d’equitació Equilibre. Tel. 04 68 04 83 92. El lloc és bufó i força net. El menjar és molt bo i tenim una habitació per a nosaltres tres sols. El gatet de la casa va ple de puces i, en comptes de fer fora els ratolins, hem vist com en portava un a dins de casa. Però això és una anècdota sense importància que no hauria de desmerèixer les qualitats del gîte.

Merenç-de-les-Vals – refugi de les Bessines

El tram de Merenç fins a l’Ospitalet es pot fer per la vall de l’Arièja, cosa que no comporta cap dificultat, però que tampoc no sembla que tingui gaire interès. Per això decidim fer-la per la variant de les Bessines, que coincideix en algun tram amb el GR10 i que comporta una dificultat pel desnivell (s’han de pujar 1.200 m), però amb un paisatge espectacular. Perquè l’etapa no es faci tan llarga, la dividim en dos trams i passem la nit al refugi de les Bessines.

La pujada fins a la portella de les Bessines, abans d’arribar al refugi, és molt bonica, tot i que en algun moment pot ser dificultosa. Per aquest camí, tot el que s’hi troba és magnificat per la toponímia: la Fontanassa, l’Estanhàs…, però no n’hi ha per tant, són petits.

Dormim al refugi de les Bessines (tel. 05 61 05 22 44). Una de les persones que porta el refugi parla català. Al refugi cada dia hi ha el mateix menú per sopar: sopa de verdures amb fideus de cabell d’àngel i vedella amb puré de patates.

És un refugi d’alta muntanya al qual no es pot accedir per carretera. Per tant, el menjar l’hi porten amb helicòpter. No s’hi poden llençar escombraries, sinó que ens les hem d’endur dins de la motxilla per llençar-les al poble següent. A més, s’hi fa estalvi de llum, perquè l’electricitat la generen amb energia solar i no s’encenen els llums fins a les 21.30. Per dutxar-se amb aigua calenta, cal pagar 4 euros; d’aquesta manera s’asseguren que almenys els catalans no gastarem aigua calenta.

Orlú – Merenç-de-las-Vals

Pujada molt llarga fins al coll de Jos,

camí del coll de Jos

però un cop arribats al coll, la vista és magnífica.

La baixada fins a Merenç és més dreta que la pujada, però molt agradable de fer perquè les muntanyes dels voltants ofereixen unes vistes impressionants.

La baixada cap a Merenç

El poble de Merenç està dividit en dos: Merenç de Dalt i Merenç de Baix. A dalt hi ha el gîte d’étape i una església romànica preciosa (la millor del camí, ens atreviríem a dir),

l'església de Merenç

i a baix hi ha la botiga i la cabina telefònica.

Dormim al gîte d’étape le Soula (tel. 05 61 64 32 50).

al safareig de l'alberg de Mérenç

Hi ha una cuina per si ens volem fer el menjar, però nosaltres demanem la mitja pensió i no ens en penedim. L’alberg està molt ben cuidat i té tota mena de luxes, que no es reflecteixen en el preu, ja que hi paguem el mateix que en els altres llocs.

Camurac – Orlú

Passem per Montelho, on hi ha les runes d’un castell.

castell de Montelho

Tot seguit, comença l’ascensió al coll de Balaguès, on trobem boira i molta humitat. Entre aquest coll i el d’Ijós es passa pel refugi de Chioula, que té uns vistes molt maques. Tot seguit es baixa tranquil·lament cap als poblets de Sorjat i Ascon, i menys tranquil·lament fins a Orgeis. Com que a Orgeis no hi ha ni allotjament ni serveis, ens desviem 2 km del GR fins a Orlú, on dormirem i visitarem la reserva de llops.

Visita a la reserva nacional de llops d’Orlú. (Parc animalier d’Orlu – La maison des loups) www.maisondesloups.com. És interessant ser-hi en un dels tres moments que donen menjar als llops (a les 12, a les 15 i a les 17.30h). A més de llops, es poden veure cabretes, porquets i ruquets.

Dormim sopem i esmorzem a Le Relais Montagnard. Tel. 05 61 64 61 88. Web: www.aurelaismontagnard.com. El menjar és justet, però les instal·lacions són correctes i molt netes. Les persones que porten l’alberg s’ofereixen molt amablement per portar-nos amb cotxe fins a la reserva de llops, que és a uns 3 km per carretera.

Montsegur – Camurac

En aquesta etapa comença pròpiament el Camí dels Bons Homes. Es passa per Pelalh, les gorges de la Frau i Comús. Entre Montsegur i Pelalh hi ha una forta baixada molt enfangada i perillosa (a les topoguies ja ho adverteixen, però fins que no t’hi trobes, no t’ho creus). A Pelalh hi ha una àrea de descans, amb lavabos i aigua potable. Des de l’àrea de descans fins al començament de les gorges hi ha un tram de carretera d’uns 3 km que es fa una mica pesat.

Cap a les gorges de la Frau

La pujada per les gorges és forta però molt assequible si es fa tranquil·lament; a més, l’espectacularitat del paisatge convida a prendre-s’ho amb calma.

gorges de la Frau

Dormim a Camurac, a 2 km de Comús, al gîte d’étape la Marmite – Amicale des randonneurs, coneguda popularment com chez Michel (tel. 04 68 20 73 31). La fama de l’hospitalitat de chez Michel és de sobres coneguda entre els senderistes francesos; una fama merescudíssima. Cal veure-ho per creure-ho. La nit chez Michel va ser una festa!

amb el Michel i una de les seves obres mestres: el "cassoulé"