Casanova de les Garrigues – santuari de Queralt – Berga

L’etapa d’avui és com l’etapa de París del Tour de França: en menys de 3 h ens plantem a Queralt i a mig matí ja som a Berga; això sí, amb pujades i baixades molt accentuades per dins de boscos frondosos, entremig d’urbanitzacions i per trams “arreglats” amb esglaons (quina tortura per als genolls!!). De tant en tant, se surt a un mirador des del qual podem contemplar el pantà de la Baells, el santuari de Queralt, la nostra fita o, fins i tot, Berga.

Passat el santuari, ens queden 3/4 d’hora de descens per més escales fins a la ciutat de Berga (buf!), però ens consolem pensant que fer-ho de baixada i en l’últim tros del camí no és tan dur com deu ser-ho per als qui comencen així el seu viatge.

A Berga ens entaulem en un bar de torrades que hi ha al costat de la parada d’autobusos i ensenyem al nostre amic francès a sucar-se una bona torrada amb all i tomàquet. I a mitja tarda, agafem un autobús fins a casa!

Gósol – Casanova de les Garrigues

Després d’un esmorzar com Déu mana a cal Triuet de Gósol, una etapa tan dura com la d’avui no ens espanta gens ni mica.

Deixem Gósol enrere, amb la cresta del Cadí enfarinada.

Fins al següent refugi ens queden gairebé nou hores més de camí passant per una de les zones més despoblades (i potser més boniques) de Catalunya.

A la nostra esquena, la cara sud del Pedraforca

En aquest tram, el sender té una variant, la de Bonner, que t’estalvia el desnivell de 800 m que hi ha entre Feners i Ferrús. Tot i que el desnivell de 800 m no ens espanta, acabem agafant la variant de Bonner per un simple descuit, perquè cap dels tres que anem no ha vist les indicacions de la bifurcació i quan ens adonem que hem agafat la variant, ja és massa tard per tornar enrere. Així doncs, agafem el camí de Bonner, que transcorre per pista i no s’enfila tant com el camí pel coll de Ferrús. Ara, no estem sols: la pista es veu que és una ruta habitual de motoristes sorollosos i d’uns cotxets no menys sorollosos que no sabem com es diuen.

els vehicles sorollosos també van fer parada a Bonner

Les runes del poble de Bonner, molt boniques.

Bonner

I encara més les runes del poble de Peguera.

el nucli de Peguera, que diuen que l'ha comprat un xeic àrab...

I la font de Cal Coix, després del poble de Peguera, una delícia!

La baixada des del coll de les nou comes fins al refugi de Casanova de les Garrigues se’ns fa una mica feixuga, tot i que transcorre per boscos (i túnels!) i a l’ombra.

Dormim a Casanova de les Garrigues, que és un lloc força agradable. En principi, és una casa rural, amb possibilitats de fer-hi activitats d’hípica. I sembla que els beneficis de l’activitat han permès habilitar una de les cases com a refugi de muntanya i està molt ben equipat: lavabos i dutxes nets com una patena, finestres amb doble vidre, cuina, nevera, microones… i menjar casolà per als qui demanem mitja pensió. Això sí, és imprescindible trucar-los amb antelació perquè els amos no viuen a la casa i se’ls ha d’avisar. Trucar a Casanova de les Garrigues i poder parlar amb algú és tota una proesa, perquè el telèfon que surt a les topoguies no està actualitzat. Cal prendre nota d’aquest número de mòbil: 676 949 445.

Refugi dels Cortals – Gósol

Sortim del refugi amb una barreja de pluja i boira que ens fa témer que tindrem una travessa del Cadí passada per aigua. Segons les topoguies, la ruta d’avui passa per Bagà, cosa que vol dir sortir del Parc Natural i deixar l’alta muntanya, per tornar-hi a entrar l’endemà. Nosaltres preferim fer una mica de trampa per evitar-ho. La trampa consisteix, un cop arribats al refugi de Sant Jordi (a 1 h del refugi dels Cortals), a agafar un PR que en 1 h baixa per un pendent molt fort i va a trobar-se altre cop amb el GR107 (i també el GR150) en el tram que va de Bagà a Gósol. El camí fa un fort descens al costat del Torrent de Galigans fins a Cal Cerdanyola, on es retroba amb el GR.

torrent de Galigans

En total, la trampa dura una hora i t’estalvies una etapa. Això sí, l’etapa Cortals-Gósol ens costa 9 h de camí i, segons com, també pot ser un preu massa car. (Per no haver de pagar un preu tan car –sobretot per evitar la baixada i la pujada de després–, hi ha una variant de la trampa, que consisteix a agafar la ruta dels Cavalls del Vent que va des del refugi dels Cortals fins al refugi Prat d’Aguiló i allí s’enllaça amb el PR124 fins al Collell. Al Collell ens retrobem amb el GR107 i el 150 que, en l’etapa de Bagà a Gósol van de bracet. D’aquesta ruta us en poden informar als mateixos refugis).
Per a nosaltres no és massa car perquè el paisatge, malgrat la boira permanent, s’ho val, i el Cadí ens mostra un dels seus tresors amagats: un grup de cinc Trencalossos.

els trencalossos

I, a més, amb final feliç: a Gósol és festa major i trobem allotjament a l’Hostal Cal Triuet, a la plaça Major del poble (Tel. 973 37 00 72). Mengem a cor què vols i molt bé de preu. Totalment recomanable!
A la nit, ens plou, i quan ens llevem fa un fred que pela i veiem les crestes del Cadí ben enfarinades.

Cal Jan de la Llosa – refugi dels Cortals de l’Ingla

la baixada cap a Ardòvol

La baixada des de Cal Jan fins a Prullans es fa molt llarga i pensem que hem fet bé de dormir a Cal Jan i no haver fet la baixada tota de cop fins a Prullans.

Prullans

Des d’Ardòvol, una mica abans d’arribar a Prullans, fins a Bellver de Cerdanya, la ruta està força mal senyalitzada si es fa de nord a sud, i moltes vegades la direcció que cal prendre s’ha d’intuir o d’endevinar. Sembla que la senyalització s’hagi fet pensant només en els qui van de Berga a Montsegur i no a la inversa! A més, el camí t’obliga a travessar moltes vegades una carretera força transitada i perillosa per als senderistes. I per acabar-ho d’adobar, l’entrada a Bellver es fa per un polígon industrial que no té cap interès paisatgístic i que creiem que desmereix la bellesa d’aquest poble de la Cerdanya.

el Camí dels Bons Homes a l'entrada de Bellver de Cerdanya

Bellver, al mes d’agost és ple de turistes i d’estiuejants i, acostumats a la solitud de les muntanyes, decidim abandonar ràpidament el lloc i enfilar-nos cap al Cadí. Abans, però, ens mengem un entrepà de truita al bar del poble, per intentar treure’ns el mal gust de boca que està quedant d’aquesta etapa.

Ens enfilem cap al Cadí per una pista transitada per tot-terrenys i a mig camí del refugi trobem una variant del camí que fa drecera cap als Cortals de l’Ingla (50 min.) i que està senyalitzada amb marques verdes i blanques. Decidim seguir-la i ens equivoquem, perquè només és bo el primer tram de la drecera; en un moment determinat, aquest camí s’ha d’abandonar i retornar a la pista del GR, però això no està indicat enlloc i nosaltres ens acabem ficant per camins abandonats i rieres seques i plenes de matolls, de manera que esdevé impracticable amb les nostres motxilles. Mig desesperats, tornem enrere per recuperar la pista del GR i arribem al refugi al cap de 2 hores (en comptes dels 50 minuts promesos si se seguia la drecera…).

Dormim al refugi Els Cortals de l’Ingla.

el refugi dels Cortals de l'Ingla

Atenció, el telèfon és diferent del que surt a les topoguies i del que et donen al Centre d’Interpretació del Parc Natural del Cadí. El telèfon actual del refugi és 616 855 535, i el gestiona la mateixa gent que les tendes de Cal Jan de la Llosa. Com que el refugi és petitó i es troba en el punt de confluència de moltes rutes és imprescindible trucar-hi per reservar plaça (com també ho és trucar-hi per anul·lar la reserva si al final no s’hi pot arribar). S’hi menja bé i el lloc és molt agradable.

Porta – Cal Jan de la Llosa

Una etapa molt bonica tant de pujada per la coma de Campcardós fins a la Portella Blanca d’Andorra, com de baixada per la vall de la Llosa. La Portella Blanca és el punt més alt del camí i, a més, és el punt fronterer entre Catalunya, Andorra i França i té un valor simbòlic molt important.

la vall de Campcardós

la coma de Campcardós i la Portella Blanca, al fons

La pujada és assequible i molt agradable de fer, tot i que nosaltres triguem gairebé una hora més del que diuen les topoguies. Cal estar molt atents a les marques del camí perquè a vegades, com que es camina per prats molt extensos, ens podem desviar de la ruta sense adonar-nos-en.

arribem a la Portella Blanca, el sostre del GR107 (2.500 m)

Un cop arribem a la Portella el temps canvia de manera sobtada i a l’altre vessant de la muntanya està completament ennuvolat i hi fa molt de vent.

sense mots

Decidim no quedar-nos gaire estona al coll perquè ens fa por que ens enxampi una tempesta. Per sort, la cosa acaba en això, en unes fortes nuvolades que no acaben de descarregar.

Catalunya als nostres peus

La baixada és bonica, però es fa una mica llarga. A dues hores i mitja de la Portella hi ha Cal Jan de la Llosa un conjunt de masies amb uns prats, a la vora del riu de la Llosa i amb unes vistes privilegiades sobre la cara nord de la serra del Cadí. Ens hi quedem a dormir perquè s’hi poden llogar tendes de campanya (que estan equipades amb matalassos i mantes) i s’hi pot sopar, esmorzar i, fins i tot, demanar un pícnic per al dinar. El sopar i l’esmorzar se serveixen calents i el menjar és excel·lent. És el primer lloc de la ruta on no mengem pa amb mantega per esmorzar i, realment, s’agraeix molt. El preu de la mitja pensió ens sembla excessiu (30 €) si tenim en compte que no hi ha dutxes ni lavabos i que gairebé pel mateix preu a França dormíem sota teulada, en llits i ens dutxàvem amb aigua calenta. Tel. 973 29 30 46 / 972 88 05 54.