Una etapa molt bonica tant de pujada per la coma de Campcardós fins a la Portella Blanca d’Andorra, com de baixada per la vall de la Llosa. La Portella Blanca és el punt més alt del camí i, a més, és el punt fronterer entre Catalunya, Andorra i França i té un valor simbòlic molt important. 
la vall de Campcardós
la coma de Campcardós i la Portella Blanca, al fons
La pujada és assequible i molt agradable de fer, tot i que nosaltres triguem gairebé una hora més del que diuen les topoguies. Cal estar molt atents a les marques del camí perquè a vegades, com que es camina per prats molt extensos, ens podem desviar de la ruta sense adonar-nos-en.
arribem a la Portella Blanca, el sostre del GR107 (2.500 m)
Un cop arribem a la Portella el temps canvia de manera sobtada i a l’altre vessant de la muntanya està completament ennuvolat i hi fa molt de vent.
sense mots
Decidim no quedar-nos gaire estona al coll perquè ens fa por que ens enxampi una tempesta. Per sort, la cosa acaba en això, en unes fortes nuvolades que no acaben de descarregar.
Catalunya als nostres peus
La baixada és bonica, però es fa una mica llarga. A dues hores i mitja de la Portella hi ha Cal Jan de la Llosa un conjunt de masies amb uns prats, a la vora del riu de la Llosa i amb unes vistes privilegiades sobre la cara nord de la serra del Cadí. Ens hi quedem a dormir perquè s’hi poden llogar tendes de campanya (que estan equipades amb matalassos i mantes) i s’hi pot sopar, esmorzar i, fins i tot, demanar un pícnic per al dinar. El sopar i l’esmorzar se serveixen calents i el menjar és excel·lent. És el primer lloc de la ruta on no mengem pa amb mantega per esmorzar i, realment, s’agraeix molt. El preu de la mitja pensió ens sembla excessiu (30 €) si tenim en compte que no hi ha dutxes ni lavabos i que gairebé pel mateix preu a França dormíem sota teulada, en llits i ens dutxàvem amb aigua calenta. Tel. 973 29 30 46 / 972 88 05 54.
el camí dels bons homes 